Gran Hermano i OT sense límits

El somni de molts joves és en entrar als concursos de telerrealitat. Són una bona oportunitat per fer-se popular i guanyar diners d’una manera fàcil: l’antítesi de la llei de l’esforç. És a dir, un xollo. En alguns casos les ganes d’entrar a aquest tipus de concursos esdevé obsessiva. Tinc entès que hi ha gent que es presenta més d’una vegada al mateix casting en diferents ciutats i tot

No obstant això, aquestes proves són molt dures i la majoria d’aspirants queden exclosos de ser partícips dels coneguts gran hermanos, operaciones triunfos, casas de tu vida i derviats. Es queden sense la possibilitat de fer realitat el seu somni (expressió molt utilitzada en aquest tipus de programes). A partir d’ara aquest segment de la societat condemnat a no poder viure en primera persona aquesta experiència tan prometedora, es podrà treure l’espina participant a aquests programes de manera virtual.

Avui s’ha anunciat que la productora Endemol i l’empresa de videojocs Electronic Arts (creadora d’Els Sims) llançaran al mercat en els propers mesos versions per a Internet dels concursos Gran Hermano i Operación Triunfo. Es tractarà d’una plataforma semblant al Second Life que permetrà als usuaris de crear-se el seu propi personatge i, per exemple, en el cas d’OT, enviar gravacions de les seves actuacions perquè l’audiència voti.

No em sembla una cosa escandalosa perquè s’han fet coses pitjors en el món dels videojocs. Si penso en la gran quantitat de jocs violents que hi ha al mercat això em sembla del tot inofensiu i crec que pot ser bastant divertit. Caldrà esperar per saber l’impacte que tindran. Penseu que amb aquestes versions “de segona divisió” dels programes alguns participants aconseguiran arribar als nivells de fama dels que s’emeten en els prime times televisius?

Això, per suposat, no serà gratuït del tot. M’imagino que la web estarà envaïda de publicitat i a la notícia que surt avui a El País diu que es farà pagar per descarregar-se les aplicacions i per votar als participants. Una nova manera d’aconseguir diners a través de la xarxa de les moltes que crec que apareixeran en els pròxims anys, que ens aniran fent oblidar cada vegada més el que feia un temps afirmàvem tan convençuts: “A Internet, tot és gratis”.

La crisi dels informatius de TV?

Un 35% de les llars espanyoles ja disposen d’accés a Internet. Tot un mèrit tenint en compte que vivim en un país on encara falta molt per aconseguir una bona relació qualitat preu en els serveis d’accés a Internet. Segur que molts de vosaltres heu contractat alguna vegada algun servei que us prometia una connexió a una velocitat fantàstica per només quatre duros al mes. Una connexió que potser no heu pogut ni arribar a estrenar o mai us ha acabat de funcionar bé.

Probablement heu acabat donant de baixa el servei. En aquest cas, estic convençut que no ha estat una tasca gens fàcil i us han posat tot tipus d’impediments, que no vau tenir a l’hora de donar-vos d’alta, on tot són facilitats i somriures.

Internet va calant cada vegada més a les nostres vides. Tot i aquests lleus impediments, segons un estudi publicat divendres passat, el 34% dels espanyols utilitzen la xarxa de xarxes com a primera font d’informació, per davant de la televisió(25%) i la premsa(26%).

És curiós perquè aquest estudi ha estat realitzat també als EUA, al Regne Unit, a Alemanya i a Holanda; i només a Espanya Internet ha superat la televisió. A mi, la veritat, em costa bastant de creure que això sigui una realitat. Vosaltres creieu que ens informem més per Internet que a través de la televisió i que llegim més diaris que no pas veiem telenotícies?

Si aquest estudi és realment un reflex fidel dels nostres hàbits , animo aquí a als caps d’informatius de totes les cadenes a innovar perquè la WWW i la premsa escrita, que us recordo que està en crisi, els estan passant la mà per la cara.

Que s’espavilin els conductors dels telenotícies! Això de posar-vos drets potser o d’oferir-nos primers plans no acaba de funcionar. Potser caldrà que ens informeu fent una coreografia, cantant-nos les notícies a ritme de teleprompter o sorprenent-nos cada setmana amb un canvi de look…

critièriC

Avui i per exigències d’una de les assignatures del pla d’estudi de Periodisme inauguro el meu blog. Un mitjà a través del qual intentaré difondre la meva opinió sobre què passa al món.

Procuraré ser crític i analitzar la realitat sota el meu humil criteri. De la unió d’aquestes dues paraules he obtingut aquest nom tan original: critièriC.

Espero que us resulti interessant.

Jordi Pueyo i Busquets.