Els nous (de)formats

Tan sols a l’Europa occidental hi ha 120.000 pacients en tractament de diàlisi i 40.000 a l’espera d’un transplantament de ronyó. Per aconseguir un nou ronyó aquests pacients s’han d’esperar una mitjana de tres anys i es preveu que l’any 2010 el temps s’allargui als deu anys.

La televisió estatal holandesa Nederland 3 ha volgut fer una denúncia a aquesta situació amb una iniciativa peculiar. No es tracta de cap reportatge, cap debat ni cap docusèrie, sinó d’un show de telerrealitat. La televisió està en constant innovació i els anomenats “nous formats” estan molt de moda. Si fa poc ens escandalitzàvem de la poca eticitat de Cambio Radical, aquest nou format que ha ideat el canal BNN i la productora Endemol (Gran Hermano) sembla anar molt més enllà: una holandesa de 37 anys que té un tumor cerebral incurable donarà un dels seus ronyons a un dels tres participants del programa.

La causa que al·leguen els ideòlegs del programa per justificar-lo no està malament però, fer “El gran show dels donants” (aquest serà el nom del programa) i jugar amb els sentiments d’una malalta terminal és la millor forma? I la seva família? I els participants del programa? Què passarà amb els que no guanyin?

És vergonyós que es jugui d’aquesta manera amb les persones en un àmbit tan delicat com és la salut i, en concret, els trasplantaments, que sempre han estat caracteritzats per l’anonimat [actualment Holanda no ja que un donant pot triar a qui cedeix els seus òrgans]. I no podem negar que el fet que el premi del concurs sigui un ronyó, li dóna un cert valor material que fa que el programa faci pensar en la venda d’òrgans. De fet, és així com l’ha qualificat la Federació Holandesa de Trasplants: “proper al tràfic d’organs”.

Tot era una broma!

(02/06/2007): http://www.elmundo.es/elmundo/2007/06/01/comunicacion/1180728697.html

Grau de gravetat

Gairebé fa un mes Antena 3 ens va sorprendre amb Cambio Radical. “Et canviarà la vida”. Aquest és el lema del programa i realment és així. Un nas nou, uns pits més grossos, una mica de botox, un somriure profident… el que calgui per deixar enrera el passat, guanyar autoestima i aconseguir així ser més feliç.

Amb un bisturí, implants dentals, pròtesis de silicona, succions de litres de grassa i quatre edicions del programa ja han renascut vuit persones. La Teresa Viejo (presentadora del programa) ja és tota una experta en cirurgia estètica. La seva feina és fàcil: ha d’anar fent resums incrementals de les operacions que es van fent a cada concursant, posar el dit a la llaga als seus traumes i als dels familiars, i mostrar llavors que el programa és fantàstic i els fa desaparèixer tots.

El programa ha aixecat polèmica des de la primera emissió: concursants en coma, incitació a fer-se més retocs, concurrència d’operacions que s’haurien de fer per separat, dentistes que vulneren el seu codi deontològic, etc. I la veritat és que no és per per menys. No estic en contra de la cirurgia estètica però sí en què se’n faci un espectacle i, a més, que es faci així de malament.

A partir d’avui els d’Antena 3 encara seran més dolents perquè Cuatro ha estrenat avui Desnudas, un programa amb una filosofia semblant però que canvia el pas pel quiròfan per lliçons d’estètica, harmonia i estilisme. En definitiva, més políticament correcte.

La Conchi ha estat la primera. Abans era una noia acomplexada, un pèl grassoneta i que no es podia ni mirar el mirall. Ara, després del seu pas pel programa ha après com treure el màxim partit del seu físic, a vestir-se i a maquillar-se. Al final ha suportat i fins i tot ha estat orgullosa de veure’s despullada projectada en una pantalla gegant de la Gran Via de Madrid! I el que té més mèrit: sense l’ajuda de cap cirurgià.

Visca la varietat d’oferta. A partir d’ara tothom qui vulgui fer un canvi radical podrà decidir intentar acceptar-se tal com és i aprendre a maximitzar allò que té o, en cas que sigui impossible, patir una mica més o fer-se construir una façana nova a mida. Dependrà d’això, del grau de gravetat.

Gran Hermano i OT sense límits

El somni de molts joves és en entrar als concursos de telerrealitat. Són una bona oportunitat per fer-se popular i guanyar diners d’una manera fàcil: l’antítesi de la llei de l’esforç. És a dir, un xollo. En alguns casos les ganes d’entrar a aquest tipus de concursos esdevé obsessiva. Tinc entès que hi ha gent que es presenta més d’una vegada al mateix casting en diferents ciutats i tot

No obstant això, aquestes proves són molt dures i la majoria d’aspirants queden exclosos de ser partícips dels coneguts gran hermanos, operaciones triunfos, casas de tu vida i derviats. Es queden sense la possibilitat de fer realitat el seu somni (expressió molt utilitzada en aquest tipus de programes). A partir d’ara aquest segment de la societat condemnat a no poder viure en primera persona aquesta experiència tan prometedora, es podrà treure l’espina participant a aquests programes de manera virtual.

Avui s’ha anunciat que la productora Endemol i l’empresa de videojocs Electronic Arts (creadora d’Els Sims) llançaran al mercat en els propers mesos versions per a Internet dels concursos Gran Hermano i Operación Triunfo. Es tractarà d’una plataforma semblant al Second Life que permetrà als usuaris de crear-se el seu propi personatge i, per exemple, en el cas d’OT, enviar gravacions de les seves actuacions perquè l’audiència voti.

No em sembla una cosa escandalosa perquè s’han fet coses pitjors en el món dels videojocs. Si penso en la gran quantitat de jocs violents que hi ha al mercat això em sembla del tot inofensiu i crec que pot ser bastant divertit. Caldrà esperar per saber l’impacte que tindran. Penseu que amb aquestes versions “de segona divisió” dels programes alguns participants aconseguiran arribar als nivells de fama dels que s’emeten en els prime times televisius?

Això, per suposat, no serà gratuït del tot. M’imagino que la web estarà envaïda de publicitat i a la notícia que surt avui a El País diu que es farà pagar per descarregar-se les aplicacions i per votar als participants. Una nova manera d’aconseguir diners a través de la xarxa de les moltes que crec que apareixeran en els pròxims anys, que ens aniran fent oblidar cada vegada més el que feia un temps afirmàvem tan convençuts: “A Internet, tot és gratis”.

La crisi dels informatius de TV?

Un 35% de les llars espanyoles ja disposen d’accés a Internet. Tot un mèrit tenint en compte que vivim en un país on encara falta molt per aconseguir una bona relació qualitat preu en els serveis d’accés a Internet. Segur que molts de vosaltres heu contractat alguna vegada algun servei que us prometia una connexió a una velocitat fantàstica per només quatre duros al mes. Una connexió que potser no heu pogut ni arribar a estrenar o mai us ha acabat de funcionar bé.

Probablement heu acabat donant de baixa el servei. En aquest cas, estic convençut que no ha estat una tasca gens fàcil i us han posat tot tipus d’impediments, que no vau tenir a l’hora de donar-vos d’alta, on tot són facilitats i somriures.

Internet va calant cada vegada més a les nostres vides. Tot i aquests lleus impediments, segons un estudi publicat divendres passat, el 34% dels espanyols utilitzen la xarxa de xarxes com a primera font d’informació, per davant de la televisió(25%) i la premsa(26%).

És curiós perquè aquest estudi ha estat realitzat també als EUA, al Regne Unit, a Alemanya i a Holanda; i només a Espanya Internet ha superat la televisió. A mi, la veritat, em costa bastant de creure que això sigui una realitat. Vosaltres creieu que ens informem més per Internet que a través de la televisió i que llegim més diaris que no pas veiem telenotícies?

Si aquest estudi és realment un reflex fidel dels nostres hàbits , animo aquí a als caps d’informatius de totes les cadenes a innovar perquè la WWW i la premsa escrita, que us recordo que està en crisi, els estan passant la mà per la cara.

Que s’espavilin els conductors dels telenotícies! Això de posar-vos drets potser o d’oferir-nos primers plans no acaba de funcionar. Potser caldrà que ens informeu fent una coreografia, cantant-nos les notícies a ritme de teleprompter o sorprenent-nos cada setmana amb un canvi de look…