‘Closed contents’

Últimament es parla molt del coneixement públic, obert, gratuït i sense fronteres. Clars exemples en són el software lliure i les llicències Creative Commons, que últimament estan tan de moda. Un coneixement fet entre tots i per a tots. Algunes universitats, com l’anglesa Open University, ja han posat a disposició part del material que generen al públic i es preveu que en un futur sigui l’habitual en tots els centres. És a dir, que si a mi per exemple m’interessa descarregar-me els apunts d’una assignatura de medicina de la universitat X, podré fer-ho.

Em sembla perfecte. Serà un gran recurs per als universitaris i per a tots els ciutadans que tinguin interès en formar-se en qualsevol matèria que els inquieti, amb una filosofia semblant a la de l’@teneu universitari que actualment ja ofereix la UOC però de manera gratuïta. No obstant això, em sembla del tot contradictori que d’una banda es parli tant dels open contents i alhora d’un possible préstec de pagament a les biblioteques.

Una idea totalment antagònica a la idea del coneixement obert: les biblioteques hauran de pagar de 20 cèntims per a cada préstec en concepte de drets d’autor dels escriptors. Molts reconeguts escriptors hi estant en contra i ja s’ha creat una plataforma en contra de l’aplicació d’aquest cànon: No al préstamo de pago en bibliotecas. Avui mateix s’ha fet un acte de protesta a Madrid a la Biblioteca Nacional d’Espanya.

No obstant això, alguns sí que hi estan d’acord. Dijous passat El Periódico de Catalunya publicava una notícia on es deia que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya reivindicaven l’aplicació d’aquest cànon. Consideren que és “escandalós” que es vulneri d’aquesta manera la llei de propietat intel·lectual (no aplicant encara el cànon).

Què passarà si s’acaba aplicant ? Es tancaran biblioteques? Ens posaran més restriccions a l’hora d’agafar llibres en préstec? Les biblioteques oferiran menys títols perquè disposaran de menys pressupost? A mi aquestes possibles conseqüències sí que em semblen “escandaloses”…

Gran Hermano i OT sense límits

El somni de molts joves és en entrar als concursos de telerrealitat. Són una bona oportunitat per fer-se popular i guanyar diners d’una manera fàcil: l’antítesi de la llei de l’esforç. És a dir, un xollo. En alguns casos les ganes d’entrar a aquest tipus de concursos esdevé obsessiva. Tinc entès que hi ha gent que es presenta més d’una vegada al mateix casting en diferents ciutats i tot

No obstant això, aquestes proves són molt dures i la majoria d’aspirants queden exclosos de ser partícips dels coneguts gran hermanos, operaciones triunfos, casas de tu vida i derviats. Es queden sense la possibilitat de fer realitat el seu somni (expressió molt utilitzada en aquest tipus de programes). A partir d’ara aquest segment de la societat condemnat a no poder viure en primera persona aquesta experiència tan prometedora, es podrà treure l’espina participant a aquests programes de manera virtual.

Avui s’ha anunciat que la productora Endemol i l’empresa de videojocs Electronic Arts (creadora d’Els Sims) llançaran al mercat en els propers mesos versions per a Internet dels concursos Gran Hermano i Operación Triunfo. Es tractarà d’una plataforma semblant al Second Life que permetrà als usuaris de crear-se el seu propi personatge i, per exemple, en el cas d’OT, enviar gravacions de les seves actuacions perquè l’audiència voti.

No em sembla una cosa escandalosa perquè s’han fet coses pitjors en el món dels videojocs. Si penso en la gran quantitat de jocs violents que hi ha al mercat això em sembla del tot inofensiu i crec que pot ser bastant divertit. Caldrà esperar per saber l’impacte que tindran. Penseu que amb aquestes versions “de segona divisió” dels programes alguns participants aconseguiran arribar als nivells de fama dels que s’emeten en els prime times televisius?

Això, per suposat, no serà gratuït del tot. M’imagino que la web estarà envaïda de publicitat i a la notícia que surt avui a El País diu que es farà pagar per descarregar-se les aplicacions i per votar als participants. Una nova manera d’aconseguir diners a través de la xarxa de les moltes que crec que apareixeran en els pròxims anys, que ens aniran fent oblidar cada vegada més el que feia un temps afirmàvem tan convençuts: “A Internet, tot és gratis”.