La nova sàvia

Sofía ve de la paraula grega “saviesa”. Una qualitat que ve de fàbrica a tots els membres de la família real. La recent nascuda infanta Sofía fins i tot la portarà escrita al seu carnet d’identitat. Ben segur que aviat aprendrà que els seus palaus no seran de joguina com la resta de nenes, sinó de veritat i que podrà viure de renta perquè ha tingut la sort de néixer al si d’una família privilegiada la funció de la qual és cada vegada més dubtosa; una família que ens surt molt cara a tots i a totes.

Per què serveix la monarquia? Per inaugurar espais? Per relacionar-se internacionalment? Això ho podrien fer perfectament els polítics que, de fet, ja ho fan. Naixements, funerals, casaments, viatges, despesa dels mitjans públics per explicar-nos la seva vida… tot va sumant. Almenys aquesta vegada no ha plogut i no s’han hagut de gastar els diners en un cobert. La monarquia ens surt molt cara i la seva funció és cada vegada més dubtosa i impròpia d’un país modern. Prepareu les butxaques que ja en tenim una més per mantenir.

Semifesta

José Montilla ha apostat per un Sant Jordi diferent: sense missatge institucional, ha recuperat la tradició d’anar a missa i s’ha negat a fer declaracions a la premsa durant el l’esmorzar que es fa cada any. No obstant això, en Josep Cuní ha tingut el privilegi de poder-lo entrevistar: una tasca no gens fàcil principalment per la parsimònia i el domini avançat de la llengua catalana que caracteritza el President.

Aquesta diada és un dels símbols més importants (per no dir el que més) de la identitat catalana. A quin català de soca-rel no li agrada sortir al carrer en un dia com avui i respirar l’ambient de catalanitat, d’intel·lectualitat i d’amor que caracteritza el Sant Jordi? A cap. No creieu que una data com aquesta es mereixeria estar en vermell al calendari? Per què no és festa el 23 d’abril? (per aquells que no formen part del col·lectiu d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, una minoria privilegiada).

En Montilla no sé com ho ha fet anar exactament durant l’entrevista però ha vingut a dir que era un dia “mig de festa”. Per què només mig festeig si es tracta d’una jornada que mou molta més multitud que el Dia Nacional de Catalunya: un dia polititzat que commemora l’abolició de les institucions i llibertats civils catalanes? No qüestiono la celebració de la Diada però crec que no l’hem feta tan nostra com el dia de Sant Jordi, que per molts catalans és el més bonic de l’any i que, a més, es celebra oficialment des d’abans de la derrota de la Guerra de Successió. I què coi, que l’11 de setembre tothom se’n va de pont!

De totes maneres, si fos festa per Sant Jordi, potser també l’aprofitaríem per anar-nos-en i no gaudiríem d’aquest magnífic ambient ni de la gran oferta d’estudis de ràdio i platós de televisió desplaçats al centre de la ciutat. Potser millor que es quedi tal com està, no? Montilla és savi.