Els nous (de)formats
Juny 1, 2007
Tan sols a l’Europa occidental hi ha 120.000 pacients en tractament de diàlisi i 40.000 a l’espera d’un transplantament de ronyó. Per aconseguir un nou ronyó aquests pacients s’han d’esperar una mitjana de tres anys i es preveu que l’any 2010 el temps s’allargui als deu anys.
La televisió estatal holandesa Nederland 3 ha volgut fer una denúncia a aquesta situació amb una iniciativa peculiar. No es tracta de cap reportatge, cap debat ni cap docusèrie, sinó d’un show de telerrealitat. La televisió està en constant innovació i els anomenats “nous formats” estan molt de moda. Si fa poc ens escandalitzàvem de la poca eticitat de Cambio Radical, aquest nou format que ha ideat el canal BNN i la productora Endemol (Gran Hermano) sembla anar molt més enllà: una holandesa de 37 anys que té un tumor cerebral incurable donarà un dels seus ronyons a un dels tres participants del programa.
La causa que al·leguen els ideòlegs del programa per justificar-lo no està malament però, fer “El gran show dels donants” (aquest serà el nom del programa) i jugar amb els sentiments d’una malalta terminal és la millor forma? I la seva família? I els participants del programa? Què passarà amb els que no guanyin?
És vergonyós que es jugui d’aquesta manera amb les persones en un àmbit tan delicat com és la salut i, en concret, els trasplantaments, que sempre han estat caracteritzats per l’anonimat [actualment Holanda no ja que un donant pot triar a qui cedeix els seus òrgans]. I no podem negar que el fet que el premi del concurs sigui un ronyó, li dóna un cert valor material que fa que el programa faci pensar en la venda d’òrgans. De fet, és així com l’ha qualificat la Federació Holandesa de Trasplants: “proper al tràfic d’organs”.
Tot era una broma!
(02/06/2007): http://www.elmundo.es/elmundo/2007/06/01/comunicacion/1180728697.html
Juny 1, 2007 at 12:24 pm
Alucinante! es el único término que me viene a la cabeza ¿Cuál es el límite? ¿existe límite? ¿Nuevos formatos? ¿Explorar nuevos campos? Una vergüenza ¿le queda alguna dignidad a la televisión? Programas como estos desde luego reflejan el triunfo del sensacionalismo, el espírutu amarillo en los formatos de entretenimiento, una pena, aunque ya aquí entramos en el debate de que si la gente lo ve…
¿la audiencia lo justifica todo? ¿Dónde está el criterio?
Juny 2, 2007 at 11:48 am
http://www.lavanguardia.es/gen/20070601/51356994247/noticias/el-show-de-television-en-que-una-mujer-debia-decidir-a-quien-donaria-su-rinyon-fue-un-montaje-para-sensibilizar-sobre-las-donaciones-holanda-sms.html
alucinante!
Juny 2, 2007 at 2:16 pm
Alucinante, sí. Pero ya lo vi ayer…
No te has percatado de la actualización!
Agost 28, 2008 at 10:20 pm
Hola Jordi. No sé si m’estic equivocant de persona. Ets de Banyoles oi? Si ho ets, és que no m’estic equivocant. També he intentat contactar amb tu a través del flickr, no sé si hauràs rebut el correu.
No sé si tu a mi em recordaràs. Si vols, saber qui sóc o per qualsevol altra cosa, pots enviar-me un email al correu que he utilitzat per deixar aquest comentari.
Espero tenir noticies teves! Fins ara!