Escriptors entre reixes

L’any 1978 es van escapar 45 presos de la Model de Barcelona. Un d’ells, Juan Diego Redondo, va ser l’ideòleg d’aquesta fuga, una de les més grans que s’han registrat mai a Espanya. Redondo havia entrat a la presó l’any 1975 a l’edat de 16 anys sense saber llegir ni escriure. No obstant això, gairebé tres dècades després i encara complint condemna, va publicar un llibre que va titular “La fuga dels 45”, un relat autobiogràfic que explica com va preparar la fugida.

El llibre va ser un èxit. Es van exhaurir les quatre primeres edicions en tan sols tres mesos. Fenòmens com aquest serveixen per acostar a la gent la desconeguda realitat de la vida presidiària i avalen l’interès social en el fet que els presos puguin dir la seva tot i estar privats de llibertat.

El Centre Penitenciari de Joves de Barcelona ha decidit donar veu als seus reclusos amb una nova tecnologia: el blog. Els impulsors de la iniciativa consideren que el fet que aquests joves puguin publicar diàriament les seves reflexions a Internet accelera el seu procés d’aprenentatge i reinserció. Així mateix, els blogs permeten comentaris de tots els internautes i això els fa més proper el món de l’altra banda de les reixes. Cal dir, però, que Internet arriba a les seves cel·les amb certa restricció: tota interacció amb l’exterior s’ha de limitar estrictament a la que es cenyeixi als temes dels seus escrits.

Els “bloggers des de la presó” poden explicar-nos la seva història igual que ho va fer Juan Diego Redondo i els responsables de la proposta sostenen la tesi que aquests blogs facilitaran la inclusió social dels seus autors. A Redondo escriure no li va servir per deixar de delinquir ja que un any més tard de la publicació de la seva obra es va escapar de la presó i va assaltar un supermercat.

Veurem si quan els joves recuperin la llibertat quedarà demostrada l’eficàcia del projecte. L’única cosa que diferencia els seus escrits amb els del responsable de “La fuga dels 45” és que disposen de la comunicació bidireccional pròpia dels blogs, que tot i estar limitada, els permet una interacció amb l’exterior que un llibre no concedeix.