El nou caciquisme?

“El triomf de les esquerres”. Així va titular La Vanguardia la notícia que parlava del resultat de les eleccions a Corts de la Segona República del 28 de juny de 1931. Aquests comicis van aconseguir una participació d’un 70,4%, un percentatge qualificat d’altíssim al qual no s’havia arribat mai a Barcelona. Sens dubte, una implicació ciutadana que no aconsegueixen ni de bon tros els polítics d’avui. Les eleccions del 31 van ser els primers comicis democràtics “nets” després de la dictadura de Primo de Rivera, alliberats gairebé totalment del característic caciquisme de l’època de la Restauració.

Després de la Transició es va decidir donar cobertura judicial al sistema de vot per evitar aquestes picaresques polítiques. No obstant això, uns 30 anys més tard, durant aquesta última setmana, el PP ha estat acusat d’intentar alterar la voluntat dels ciutadans amb una presumpta falsificació de vots per correu a Melilla i una inflació del cens a una localitat gallega: pràctiques pròpies de l’època del govern d’alternança de Cánovas i Sagasta en què es falsificaven les llistes del cens, els difunts votaven i els partits subornaven la gent per aconseguir més simpatitzants.

La jutge va dictaminar ahir que “no veu delicte en la còpia de formularis de vot per correu” ja que no està provat que s’actués amb la finalitat d’enganyar. Es van pensar que el que feien “no anava en contra de la llei”. De totes maneres, encara està pendent el cas d’Outeiro de Rei (Lugo), en el qual s’acusa el PP d’inflar el cens amb presos i amb avis i àvies d’un geriàtric sense haver-los avisat. Si aquesta intenció es confirma, els populars hauran comès greu atemptat a la societat democràtica en què vivim i aquest fet suposarà una regressió a temps anteriors a la data tan assenyalada de què parlàvem al principi: el dia que el partit que va guanyar les eleccions ho va fer, després de molt de temps, de manera legítima.