Semifesta

José Montilla ha apostat per un Sant Jordi diferent: sense missatge institucional, ha recuperat la tradició d’anar a missa i s’ha negat a fer declaracions a la premsa durant el l’esmorzar que es fa cada any. No obstant això, en Josep Cuní ha tingut el privilegi de poder-lo entrevistar: una tasca no gens fàcil principalment per la parsimònia i el domini avançat de la llengua catalana que caracteritza el President.

Aquesta diada és un dels símbols més importants (per no dir el que més) de la identitat catalana. A quin català de soca-rel no li agrada sortir al carrer en un dia com avui i respirar l’ambient de catalanitat, d’intel·lectualitat i d’amor que caracteritza el Sant Jordi? A cap. No creieu que una data com aquesta es mereixeria estar en vermell al calendari? Per què no és festa el 23 d’abril? (per aquells que no formen part del col·lectiu d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, una minoria privilegiada).

En Montilla no sé com ho ha fet anar exactament durant l’entrevista però ha vingut a dir que era un dia “mig de festa”. Per què només mig festeig si es tracta d’una jornada que mou molta més multitud que el Dia Nacional de Catalunya: un dia polititzat que commemora l’abolició de les institucions i llibertats civils catalanes? No qüestiono la celebració de la Diada però crec que no l’hem feta tan nostra com el dia de Sant Jordi, que per molts catalans és el més bonic de l’any i que, a més, es celebra oficialment des d’abans de la derrota de la Guerra de Successió. I què coi, que l’11 de setembre tothom se’n va de pont!

De totes maneres, si fos festa per Sant Jordi, potser també l’aprofitaríem per anar-nos-en i no gaudiríem d’aquest magnífic ambient ni de la gran oferta d’estudis de ràdio i platós de televisió desplaçats al centre de la ciutat. Potser millor que es quedi tal com està, no? Montilla és savi.