‘Closed contents’

Últimament es parla molt del coneixement públic, obert, gratuït i sense fronteres. Clars exemples en són el software lliure i les llicències Creative Commons, que últimament estan tan de moda. Un coneixement fet entre tots i per a tots. Algunes universitats, com l’anglesa Open University, ja han posat a disposició part del material que generen al públic i es preveu que en un futur sigui l’habitual en tots els centres. És a dir, que si a mi per exemple m’interessa descarregar-me els apunts d’una assignatura de medicina de la universitat X, podré fer-ho.

Em sembla perfecte. Serà un gran recurs per als universitaris i per a tots els ciutadans que tinguin interès en formar-se en qualsevol matèria que els inquieti, amb una filosofia semblant a la de l’@teneu universitari que actualment ja ofereix la UOC però de manera gratuïta. No obstant això, em sembla del tot contradictori que d’una banda es parli tant dels open contents i alhora d’un possible préstec de pagament a les biblioteques.

Una idea totalment antagònica a la idea del coneixement obert: les biblioteques hauran de pagar de 20 cèntims per a cada préstec en concepte de drets d’autor dels escriptors. Molts reconeguts escriptors hi estant en contra i ja s’ha creat una plataforma en contra de l’aplicació d’aquest cànon: No al préstamo de pago en bibliotecas. Avui mateix s’ha fet un acte de protesta a Madrid a la Biblioteca Nacional d’Espanya.

No obstant això, alguns sí que hi estan d’acord. Dijous passat El Periódico de Catalunya publicava una notícia on es deia que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya reivindicaven l’aplicació d’aquest cànon. Consideren que és “escandalós” que es vulneri d’aquesta manera la llei de propietat intel·lectual (no aplicant encara el cànon).

Què passarà si s’acaba aplicant ? Es tancaran biblioteques? Ens posaran més restriccions a l’hora d’agafar llibres en préstec? Les biblioteques oferiran menys títols perquè disposaran de menys pressupost? A mi aquestes possibles conseqüències sí que em semblen “escandaloses”…